La tria del
projecte, Els trastorns alimentaris en
adolescents, prevenció des del centre educatiu, es basa en que en
l’institut on vaig realitzar el pràcticum I i realitzaré el pràcticum II, en els últims cinc anys, s’han detectat casos d’anorèxia o bulímia en
joves, normalment en fase inicial, i
aquesta xifra va en augment.
D’altra banda
revisant bibliografia al respecte, vaig observar que les principals causes de mortalitat en el grup d’edat de 15 a 24 anys,
un 71% de les morts entre els nois i un 50% en les noies es dóna per factors
externs, amb els accidents de trànsit en primer lloc, seguits pels suïcidis
(Departament de Salut, 2004). Per aquesta raó, les àrees més estudiades
sobre la salut dels joves es basen en les situacions de risc, i comprenen la
seguretat laboral, l’accidentalitat viària, el consum de drogues, els
comportaments sexuals i la salut mental, dins la qual s’inclouen els Trastorns
de conducta alimentaria. (Els trastorns alimentaris a Catalunya. Una aproximació
antropològica. )
La detecció
precoç i la prevenció són peces claus per evitar que els trastorns alimentaris
progressin. Des de l’escola es pot estar atent a signes que denotin que quelcom
no funciona correctament i després fer un diagnòstic professional. Per això
sorgeix la idea de realitzar un projecte preventiu educatiu des de l’escola,
basant-nos en les habilitats socials i la sensibilització vers la malaltia i
fomentant la participació familiar.
Tal com anomena
el Programa de prevenció i detecció precoç de los trastornos de la alimentación, l’origen dels trastorns s’explica des d’un
enfocament multidimensional, des de de la interacció de factors de risc
familiars psicològics individuals i socials. Per això cal dur a terme un
tractament, i en aquest cas una prevenció dels trastorns alimentaris, tenint en
compte els tres factors.
Estudis sobre la
influencia familiar (Influencia de l’evolució dels trastorn de la conducta
alimentaria en l’emoció expressada familiar, ITA.), manifesten la importància
de l’afecte en la família, així i de com
alguns problemes familiars, o l’excessiva identificació amb la mare, les
famílies molt perfeccionistes o amb problemes d’obesitat, poden augmentar les possibilitats de patri
aquests trastorns. Per tant es convenient que els pares es converteixin també
en agents actius de prevenció.
Els factors
psicològics individuals, són difícils de treballar des de l’aula, però si es
pot treballar aspectes com l’assertivitat, l’autoestima, i reduir l’excessiu
perfeccionisme com elements de prevenció. Tal com anomena el llibre L’anorèxia
com a símptoma social, les personalitats
insegures, excessivament perfeccionistes tenen més tendència a desenvolupar
tca, és important prendre mesures que millorin l’autoestima, (..) molt especialment
en l’adolescència.
Per últim els
factors socials. En l’actual moment històric en que l’aparença física es
crucial per aconseguir qualsevol cosa, i es el que transmeten constantment els
mitjans de comunicació, i que conseqüentment generen pressió de grup entre
companys, on és més respectat el que s’ajusta més a l’estand socialment
establert, cal un anàlisi crítica de la publicitat i la moda, i també fer
conscients als membres del grup del dany que poden ocasionar en els companys.
Considero
que treballar aquesta temàtica a través de tallers grupals dins de l’aula, de
forma dinàmica i amena i pròxima a la realitat del jove, es molt important per
despertar el seu interés i sensibilitzar-los i es pretén un canvi de
coneixements però també i sobretot d’actituds.
Fer-ho a tercer curs de l’ESO, es perquè es considera clau intervenir
sobre factors psicològics de risc determinats pel desenvolupament d’aquest
tipus de trastorns. També he valorat fer tallers de prevenció amb els pares, ja
que nombrosos estudis d’investigació s’han centrat en la influencia de les
situacions familiar en el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentaria
i per garantir la continuïtat dels coneixements més enllà del centre educatiu.
Es fa des de
l’escola i amb els professors ja que són persones amb proximitat i influencia
sobre els alumnes, i ja que els alumnes passen molt temps en l’escola i això
permet als professors observar comportaments que no apareixen a casa, i que
poden induir a que l’alumen pateix aquesta trastorns. Els comportament poden
ser, que l’alumne tingui lipotímies, que comenci a aïllar-se, mostri excessiva
preocupació pel cos etc. També els
professors poden accedir a informació o confidències que en ocasions no són
d’accés als pares.
