Avaluació sessió pares

Dilluns vaig realitzar l’avaluació de les sessions amb pares amb la tutora. Buidatge de qüestionaris d’avaluació dels pares.

L’objectiu és conèixer si el projecte a assolit amb un dels objectius que perseguia que són: Sensibilitzar les famílies en relació amb els trastorns del comportament alimentari per tal d'aconseguir-ne la prevenció i/o detecció precoç.

 

Els indicadors d’avaluació establerts eren:

• Les famílies consideren que treballar els trastorns alimentaris a l’aula i realitzar l’observació a casa és important així com quins són els principals símptomes a tenir en compte
• Les famílies consideren que desenvolupament un paper important en la prevenció i la detecció precoç dels trastorns alimentaris.
• Les famílies coneixen la importància de compartir els àpats amb els fills i de seguir una dieta equilibrada.

 

Adjunto qüestionari ( es similar perquè només hi cap en format imatge i s'han eliminat línies), que vam passar dimarts passat a la sessió de pares, que inclou preguntes més tan del contingut de les sessions com de valoració de la meva participació. Les qüestions estan relacionades amb els indicadors d’avaluació. També inclou una pregunta de resposta oberta per suggeriment o comentaris que puguin aportar.

Van assistir una mitja de 35 pares a les sessions, són menys de la meitat dels pares, tenint en compte els alumnes que hi ha, i realment seria millor que augmentés la participació. D’altra banda fent el buidatge dels qüestionaris,(van respondre’l 32 persones) els resultats són força positius ja que a grans trets, calculant els resultats dels conjunts de les sessions, amb percentatges de respostes, arrodonits al segon decimal, obtenim que un 0% ha respòs Gens; un 10% ha respòs Una mica; un 57% ha respòs Bastant i un 32% ha respòs Molt.

 

Reflexió: com a professionals educatius, em de conèixer quin impacte produeixen les nostres accions, per tal de saber si s’han assolit els objectius pretesos i en quina mesura. En cas de no assolir-nos en part o en la totalitat, em de replantejar-nos què ha fallat i en que em de millorar. En cas d’assolir-los també cal reflexionar sobre què ha fet que els resultats siguin els esperats per tal de repetir-ho en altres accions. Cal adoptar una postura d’humilitat, acceptar les crítiques com a constructives i autoavaluar-nos  a través de la reflexió i amb la informació que ens ha aportat l’avaluació i les nostres sensacions.

 

2a sessió pares. Humilitat del psicopedagog

Dimarts al vespre vaig dur a terme la segona sessió amb pares, en aquest cas vaig iniciar la sessió resolent consultes que van sorgir en la sessió anterior. Ja vaig comentar que eren qüestions més tècniques que no vaig poder resoldre al moment. Aprofito per comentar la següent reflexió: el psicopedagog a vegades sembla pels professors i inclús pels familiars, la persona que té la vareta màgica per resoldre totes les qüestions, i per tant tenim la responsabilitat, per una banda de ser humils, reconèixer quan no sabem quelcom, i buscar la informació on creiem més adequat per tal de que les nostres opinions siguin fonamentades, i d’altra banda també en determinades ocasions, em de fomentar, sobretot en els casos d’assessorament a professors, que ells mateixos siguin autònoms i cerquin la informació, podent compartir-la després.

Bé, seguin amb la sessió de pares, després de resoldre les qüestions inicials, vam fer una mica de resum entre tots, de la sessió anterior. A continuació, la sessió va seguir amb el visionat d’un power point amb informació sobre la influència dels mitjans de comunicació en el desenvolupament dels trastorns alimentació, i consell i recursos en cas de tenir un fill/a amb trastorn. (Es pot consultar el power en aquest blog.)

Finament vaig passar un qüestionari de satisfacció de les sessions dutes a terme amb els pares.

Primera sessió amb pares. El psicopedagòg i col.laboració entre família i centre educatiu.

Bé, aquesta setmana he iniciat les sessions amb els pares, concretament el dimarts. Al matí, vaig revisar la sessió que tenia prevista dur a terme, i vam coordinar-nos amb la tutora. El centre ja es va encarregar de fer la difusió a les famílies.

L’objectiu de realitzar sessions amb famílies  és sensibilitzar i aportar informació sobre els trastorns alimentaris, mirant d’aconseguir-ne la prevenció o detecció precoç.  Van assistir força famílies, i passats els nervis inicials i amb ajuda de la tutora, la sessió va anar força bé.

Vaig fer una petita introducció al tema i a continuació vam visionar el vídeo a Contracuerpo que havíem passat als alumnes, cam continuar amb una pluja d’idees sobre el trastorn a través del vídeo. La segona part de la sessió, va anar dirigida a quines actituds i accions  poden dur a terme els familiars, amb els seus fills per prevenir aquests trastorns en adolescents .
Finalment es va obrir un torn de preguntes, amb força participació. Algunes de les quals eren força tècniques i al tractar-se de temes més de l’àmbit sanitàri, vaig posposar la resposta per la propera sessió.
No perseguia l’objectiu de donar detalls tècnics sobre els trastorns sinó fer-ho de forma amena i sobretot creant un clima de proximitat.

La família és el primer context on els joves es troben quan neixen pe  tant realitza una funció bàsica en el seu desenvolupament, és el primer agent educatiu, i podríem dir que l’escola és el segon, per tant és de vital importància que s’estableixi una relació entre ambdós. El psicopedagog/a del centre  té un paper important en aquesta relació, com a persona imparcial o neutra, la nostra intervenció  ha d’anar encaminada a crear un bon clima de comunicació i col.laboració.  En la sessió a més de complir amb l’objectiu assenyalat d’aportar informació l’alimentació i trastorns, a servit per obrir una via de comunicació entre la família i l’escola, amb aquestes accions els pares mares o tutors, mantenen el contacte amb el centre, coneixen la psicopedagoga, es relacionen entre ells i tot això, com he dit, facilita la comunicació i el treball conjunt per la tasca educativa amb l’alumnat.