2a sessió pares. Humilitat del psicopedagog

Dimarts al vespre vaig dur a terme la segona sessió amb pares, en aquest cas vaig iniciar la sessió resolent consultes que van sorgir en la sessió anterior. Ja vaig comentar que eren qüestions més tècniques que no vaig poder resoldre al moment. Aprofito per comentar la següent reflexió: el psicopedagog a vegades sembla pels professors i inclús pels familiars, la persona que té la vareta màgica per resoldre totes les qüestions, i per tant tenim la responsabilitat, per una banda de ser humils, reconèixer quan no sabem quelcom, i buscar la informació on creiem més adequat per tal de que les nostres opinions siguin fonamentades, i d’altra banda també en determinades ocasions, em de fomentar, sobretot en els casos d’assessorament a professors, que ells mateixos siguin autònoms i cerquin la informació, podent compartir-la després.

Bé, seguin amb la sessió de pares, després de resoldre les qüestions inicials, vam fer una mica de resum entre tots, de la sessió anterior. A continuació, la sessió va seguir amb el visionat d’un power point amb informació sobre la influència dels mitjans de comunicació en el desenvolupament dels trastorns alimentació, i consell i recursos en cas de tenir un fill/a amb trastorn. (Es pot consultar el power en aquest blog.)

Finament vaig passar un qüestionari de satisfacció de les sessions dutes a terme amb els pares.

Observació sessions i avaluació continuada

Dimarts al matí, vam realitzar, amb la tutora de pràctiques,  la valoració de la última sessió amb alumnes, i també vaig acabar de preparar  la sessió amb pares que vaig dur a terme al vespre.

Respecte a l’avaluació de la sessió amb alumnes, la tutora comenta que va ser positiva. (vaig comentar les meves sensacions en l’anterior entrada).  Vam observar l’actitud dels alumnes, ja que ens interessa conèixer com responen a les sessions, i també observar algun possible cas d’anorèxia o bulímia, ja que també forma part de l’objectiu del programa, així com si hi ha alguna mancança en referència a l’autoestima. De moment, no creiem que hi hagi cap alumne amb indicis de trastorn, però sí un cas susceptible de patir-lo, es tracta d’una noia de 3er, que té problemes d’obessitat i a més, no  es troba del tot integrada al grup classe. Em estat valorant la seva actitud durant la realització de l’activitat i li costava força trobar adjectius positius sobre si mateixa, creiem que es necessari seguir observant com s’integra al grup,  evitant així possibles problemes de socialització més greus, ja que aquests a la llarga,  podrien comportar trastorns en alimentació, així com en altres aspectes de la vida de la noia. Comunicarem aquesta informació al tutor perquè col.labori en aquest cas, fent seguiment de la noia i realitzant activitats integradores a l’aula.

2a intervenció alumnes: Autoestima i mitjans de comunicació relacionats amb els trastorns alimentaris.

Divendres vaig dur a terme la segona activitat amb alumnes. Aquest cop, tal i com teníem previst vam treballar una activitat sobre l’autoestima i també vam introduir la influència dels mitjans de comunicació en el desenvolupament dels trastorns de l’alimentació.

Objectius a assolir:

• Treballar l’autoestima i l’autoimatge positiva dels alumnes
• Fomentar el desenvolupament de diferents habilitats socials dels alumnes com l’autoestima, la resolució de conflictes, l’assertivitat, la resistència a la pressió de grup.

 

L’activitat sobre autoestima, s’anomena Jo sóc, inicialment, abans d’iniciar el pràcticum 2, tenia previst realitzar-ne una altra, però amb la tutora vam valorar-la massa extensa, i ens interessava quelcom més senzill, i a la vegada que fomentés més la reflexió, així com poder-ho enllaçar després amb l’activitat sobre mitjans de comunicació, que inicialment tampoc tenia prevista.

Bé l’activitat, tractava que tothom escrivís en un full 15 adjectius sobre un mateix, tot iniciant les frases amb JO SÓC.... i després compartir en comú les dificultats trobades a l’hora de definir-se a un mateix, així com la reflexió sobre si han trobat més adjectius negatius que positius, i perquè ens costa més comentar les nostres virtuts.

Va ser interessant perquè els va costar moltíssim trobar més de tres o cinc adjectius positius de cadascú! Vaig fomentar que cadascú escollís un/a company/a que els digués aspectes els agradaven de l’altre i així, poder augmentar la llista i  sortir amb l’autoestima una mica reforçada. També vaig incidir en que trobessin aspectes tant del físic com de la seva manera de ser, tot i que molt ja van fer-ho inicialment. De fet la majoria es referia a l’altre amb adjectius, com.. es bon amic, i això em va servir perquè restessin importància a l’aspecte físic.

Pel que fa a l’activitat del mitjans de comunicació, vaig utilitzar-ne una que s’anomena “El que ens transmet la publicitat 1”, L’objectiu d’aquesta sessió va ser qüestionar la idea segons la qual que una persona estigui més prima, equival a que sigui feliç i que tingui èxit, i incitar a la reflexió sobre la importància d’altres valors i qualitats diferents de les merament estètiques.

A la pantalla vaig mostrar fotografies de diferents models sota el missatge “Cal tenir un cos “perfecte” i prim per aconseguir èxit i felicitat?

Va ser un debat força participatiu i és cert, i que va servir per trencar mites, tot i que es cert, que en molts casos alguns alumnes, com es lògic no van canviar de pensar i defensaven que sí que calia ser prim per aconseguir el que vols. 

Adjunto fotografies de la intervenció, en la primera els explico la sessió i en la segona és veu una alumna omplint el full del Jo Sóc.

 

Reflexió: com a psicopedagogs hem d’intervenir en aquests i altres aspectes relacionats amb el desenvolupament dels alumnes, però em de ser conscients que la tasca no es fàcil, no podem pretendre canviar el punt de vista dels joves amb unes poques intervencions, cal deixar-los reflexionar, i sobretot fomentar que siguin persones crítiques i informades per poder prendre les seves pròpies decisions i enfrontar-se a la vida.