Aavaluació final general i prospecctiva

Bé, en aquesta última setmana, a banda de les sessions ja comentades, he estat uns elaborant un dossier per a l’institut, que reculli el pla de treball per la prevenció dels trastorns alimentaris que he desenvolupat aquest dies,  pensant en que el puguin seguir aplicant en altres ocasions, si ho creuen convenient. Segurament modificant-lo i ampliant-lo, ja que realment, m’adono que han sigut poques les sessions per treballar un tema tan complexe i important per la salut dels joves, tot i que a la vegada sóc conscient que hi ha infinitat de continguts,  que caldria treballar amb els joves, i cal ajustar-se al temps de disposa un curs escolar.

Aquest fet, em porta a la reflexió de la importància d’una priorització dels continguts a transmetre a l’escola, de conceptes, procediments, actituds, valors i normes, i això em fa pensar en la tasca important que tenim els psicopedagogs, ja que quan un alumne presenta necessitats educatives especials, i em d’adaptar el seu currículum, cal fer-ho amb molta cura, tenint clar el present, i també el futur d’aquest alumne, pensant en la transició a la vida adulta i en la seva màxima integració en la societat en general, i en el seu benestar.

 

A banda de l’elaboració del citat dossier, també he assistit a l’última reunió de tutors de cicle de l’ESO i amb la CAD, on hem fet una valoració final de la implementació del projecte. He compartit amb ells les conclusions d’avaluació extretes dels qüestionaris en pares i alumnes així com de les meves observacions. La valoració per part de l’equip de professionals ha estat positiva.

Això em fa reflexionar també, sobre la importància del suport entre professionals, de que tinguin una actitud crítica amb tu per tal de poder millorar la teva tasca, però també suport, compressió, actitud empàtica amb el teu treball.

Finalment avui m’he reunit amb la tutora per fer una valoració global del pràcticum, que ja comentaré en la meva última intervenció.

Avaluació alumnes

Dilluns vaig fer el buidatge dels qüestionaris de valoració que vaig passar als alumnes dels diferents grups de 3er ESO en la última sessió amb ells.
 

L’objectiu  és conèixer l’evolució i l’aprenentatge sofert en relació a aquest concepte però també la seva opinió respecte al desenvolupament de les sessions.

Com a valoració particular, fruit de les observacions realitzades, opino que en la primera sessió estaven més motivats que en la resta, sobretot perquè era un tema que no havien treballat abans a l’aula i els és proper, i també perquè els vídeos sobre anorèxia els van impactar. Tot i així la participació ha estat força constant durant les tres sessions.

Finalment he compartit amb la tutora els resultats dels qüestionaris.

Reflexió:

És important la motivació per part dels aprenents, sigui aquesta, externa o interna. Al partir doncs, de la necessitat de resoldre una qüestió  propera al seu context, s’afavoreix un aprenentatge significatiu, sempre i quan els alumnes percebin que les activitats a realitzar els són properes.

A més, cal  dissenyar activitats, partint de l’aprenentatge dels alumnes, per això es interessant realitzar un qüestionari d’avaluació inicial, i anar evolucionat, anar sumant aprenentatge, un aprenentatge constructiu,  amb el suport per de la psicopedagoga o professor i també la col·laboració dels propis alumnes.

Cal tenir molt present en tot moment, no només la motivació inicial, sinó una motivació continua, cal respondre a les seves preguntes en tot moment i, incidir en crear un clima de confiança per tal que pugin manifestar les inquietuds, ja que només així els alumnes seran part activa de la seva evolució.

.

Avaluació sessió pares

Dilluns vaig realitzar l’avaluació de les sessions amb pares amb la tutora. Buidatge de qüestionaris d’avaluació dels pares.

L’objectiu és conèixer si el projecte a assolit amb un dels objectius que perseguia que són: Sensibilitzar les famílies en relació amb els trastorns del comportament alimentari per tal d'aconseguir-ne la prevenció i/o detecció precoç.

 

Els indicadors d’avaluació establerts eren:

• Les famílies consideren que treballar els trastorns alimentaris a l’aula i realitzar l’observació a casa és important així com quins són els principals símptomes a tenir en compte
• Les famílies consideren que desenvolupament un paper important en la prevenció i la detecció precoç dels trastorns alimentaris.
• Les famílies coneixen la importància de compartir els àpats amb els fills i de seguir una dieta equilibrada.

 

Adjunto qüestionari ( es similar perquè només hi cap en format imatge i s'han eliminat línies), que vam passar dimarts passat a la sessió de pares, que inclou preguntes més tan del contingut de les sessions com de valoració de la meva participació. Les qüestions estan relacionades amb els indicadors d’avaluació. També inclou una pregunta de resposta oberta per suggeriment o comentaris que puguin aportar.

Van assistir una mitja de 35 pares a les sessions, són menys de la meitat dels pares, tenint en compte els alumnes que hi ha, i realment seria millor que augmentés la participació. D’altra banda fent el buidatge dels qüestionaris,(van respondre’l 32 persones) els resultats són força positius ja que a grans trets, calculant els resultats dels conjunts de les sessions, amb percentatges de respostes, arrodonits al segon decimal, obtenim que un 0% ha respòs Gens; un 10% ha respòs Una mica; un 57% ha respòs Bastant i un 32% ha respòs Molt.

 

Reflexió: com a professionals educatius, em de conèixer quin impacte produeixen les nostres accions, per tal de saber si s’han assolit els objectius pretesos i en quina mesura. En cas de no assolir-nos en part o en la totalitat, em de replantejar-nos què ha fallat i en que em de millorar. En cas d’assolir-los també cal reflexionar sobre què ha fet que els resultats siguin els esperats per tal de repetir-ho en altres accions. Cal adoptar una postura d’humilitat, acceptar les crítiques com a constructives i autoavaluar-nos  a través de la reflexió i amb la informació que ens ha aportat l’avaluació i les nostres sensacions.

 

Reunió CAD, seguiment i treball compartit

Dimecres vaig assistir a la reunió amb els tutors de cicle i a la reunió de la CAD. A la reunió de tutors vaig comentar el cas de la nena de 3er que pateix obesitat. El tutor ja havia advertit que es relaciona amb pocs companys però no semblava preocupant. De tota manera, acordem que ho comentaré a la  CAD i valorarem que fer.

A la reunió amb la CAD, vaig comentar el cas de la nena. Hem decidit que de moment, demanarem al tutor que demani als professors que observin amb quins companys es relaciona més, si passa sola les hores d’esbarjo, si assisteix a les excursions escolars, entre altres. També demanarem la informació sobre la família, amb la que compti el tutor,(ja que com ja he comentat el tipus de família, i la manera de relacionar-se, socialitzar-se així com la importància que donin a l’aspecte físic, influència molt en el desenvolupament de trastorns alimentaris )  i més endavant es valorarà si cal intervenir.  D’altra banda, vagi compartir com havia anat la sessió amb pares i alumnes.

Visió global i col.laboració

Dimecres vam realitzar la reunió amb tutors i després reunió amb la CAD per avaluació continuada de la intervenció que he dut fins ara, tant el divendres amb alumnes com dimarts amb els pares. També assisteixo a aquestes sessions per estar informada sobre la dinàmica dels alumnes, casos concrets etc.

 
Com ja vaig comentar, és important el treball en equip en els centres educatius, però avui la meva reflexió va dirigida a la importància tant del seguiment de les accions educatives que es duen a terme, com a la no focalització d’un tema en concret. És a dir, penso que com a professionals educatius, em de tenir una visió global del context on estem immersos, no centrar-nos només en les nostres activitats, situacions o problemes, sinó tenir una visió global i mirar de participar al màxim en totes les accions del centre i, ajudar i col.laborar amb dubtes o inquietuds que tinguin els companys. És molt important per qualsevol agent educatiu, però precisament pel psicopedagog encara més, ja que tenir una visió global pot ajuda a entendre i resoldre situacions individuals.  

D’altra banda, és obvia la importància d’una avaluació continuada, però penso que en ocasions és fàcil de perdre-ho de vista en les reunions de coordinació, i caure en l’errada de fer una proposta, dur-la a terme i no comentar-la fins que ja està finalitzada, evitant la flexibilització de la proposta inicial,  que ens aportaria una revisió de les accions durant la seva realització, a fi de millorar.