Visió global i col.laboració

Dimecres vam realitzar la reunió amb tutors i després reunió amb la CAD per avaluació continuada de la intervenció que he dut fins ara, tant el divendres amb alumnes com dimarts amb els pares. També assisteixo a aquestes sessions per estar informada sobre la dinàmica dels alumnes, casos concrets etc.

 
Com ja vaig comentar, és important el treball en equip en els centres educatius, però avui la meva reflexió va dirigida a la importància tant del seguiment de les accions educatives que es duen a terme, com a la no focalització d’un tema en concret. És a dir, penso que com a professionals educatius, em de tenir una visió global del context on estem immersos, no centrar-nos només en les nostres activitats, situacions o problemes, sinó tenir una visió global i mirar de participar al màxim en totes les accions del centre i, ajudar i col.laborar amb dubtes o inquietuds que tinguin els companys. És molt important per qualsevol agent educatiu, però precisament pel psicopedagog encara més, ja que tenir una visió global pot ajuda a entendre i resoldre situacions individuals.  

D’altra banda, és obvia la importància d’una avaluació continuada, però penso que en ocasions és fàcil de perdre-ho de vista en les reunions de coordinació, i caure en l’errada de fer una proposta, dur-la a terme i no comentar-la fins que ja està finalitzada, evitant la flexibilització de la proposta inicial,  que ens aportaria una revisió de les accions durant la seva realització, a fi de millorar.

Primera sessió amb pares. El psicopedagòg i col.laboració entre família i centre educatiu.

Bé, aquesta setmana he iniciat les sessions amb els pares, concretament el dimarts. Al matí, vaig revisar la sessió que tenia prevista dur a terme, i vam coordinar-nos amb la tutora. El centre ja es va encarregar de fer la difusió a les famílies.

L’objectiu de realitzar sessions amb famílies  és sensibilitzar i aportar informació sobre els trastorns alimentaris, mirant d’aconseguir-ne la prevenció o detecció precoç.  Van assistir força famílies, i passats els nervis inicials i amb ajuda de la tutora, la sessió va anar força bé.

Vaig fer una petita introducció al tema i a continuació vam visionar el vídeo a Contracuerpo que havíem passat als alumnes, cam continuar amb una pluja d’idees sobre el trastorn a través del vídeo. La segona part de la sessió, va anar dirigida a quines actituds i accions  poden dur a terme els familiars, amb els seus fills per prevenir aquests trastorns en adolescents .
Finalment es va obrir un torn de preguntes, amb força participació. Algunes de les quals eren força tècniques i al tractar-se de temes més de l’àmbit sanitàri, vaig posposar la resposta per la propera sessió.
No perseguia l’objectiu de donar detalls tècnics sobre els trastorns sinó fer-ho de forma amena i sobretot creant un clima de proximitat.

La família és el primer context on els joves es troben quan neixen pe  tant realitza una funció bàsica en el seu desenvolupament, és el primer agent educatiu, i podríem dir que l’escola és el segon, per tant és de vital importància que s’estableixi una relació entre ambdós. El psicopedagog/a del centre  té un paper important en aquesta relació, com a persona imparcial o neutra, la nostra intervenció  ha d’anar encaminada a crear un bon clima de comunicació i col.laboració.  En la sessió a més de complir amb l’objectiu assenyalat d’aportar informació l’alimentació i trastorns, a servit per obrir una via de comunicació entre la família i l’escola, amb aquestes accions els pares mares o tutors, mantenen el contacte amb el centre, coneixen la psicopedagoga, es relacionen entre ells i tot això, com he dit, facilita la comunicació i el treball conjunt per la tasca educativa amb l’alumnat.

Justificació de la tria del projecte

La tria del projecte, Els trastorns alimentaris en adolescents, prevenció des del centre educatiu, es basa en que en l’institut on vaig realitzar el pràcticum I i realitzaré el pràcticum II,  en els últims cinc anys,  s’han detectat casos d’anorèxia o bulímia en joves, normalment en fase inicial,  i aquesta xifra va en augment.

D’altra banda revisant bibliografia al respecte, vaig observar que les principals causes de mortalitat en el grup d’edat de 15 a 24 anys, un 71% de les morts entre els nois i un 50% en les noies es dóna per factors externs, amb els accidents de trànsit en primer lloc, seguits pels suïcidis (Departament de Salut, 2004). Per aquesta raó, les àrees més estudiades sobre la salut dels joves es basen en les situacions de risc, i comprenen la seguretat laboral, l’accidentalitat viària, el consum de drogues, els comportaments sexuals i la salut mental, dins la qual s’inclouen els Trastorns de conducta alimentaria. (Els trastorns alimentaris a Catalunya. Una aproximació antropològica. )

La detecció precoç i la prevenció són peces claus per evitar que els trastorns alimentaris progressin. Des de l’escola es pot estar atent a signes que denotin que quelcom no funciona correctament i després fer un diagnòstic professional. Per això sorgeix la idea de realitzar un projecte preventiu educatiu des de l’escola, basant-nos en les habilitats socials i la sensibilització vers la malaltia i fomentant la participació familiar.

 

Tal com anomena el Programa de prevenció i detecció precoç de los trastornos de la alimentación,  l’origen dels trastorns s’explica des d’un enfocament multidimensional, des de de la interacció de factors de risc familiars psicològics individuals i socials. Per això cal dur a terme un tractament, i en aquest cas una prevenció dels trastorns alimentaris, tenint en compte els tres factors.

Estudis sobre la influencia familiar (Influencia de l’evolució dels trastorn de la conducta alimentaria en l’emoció expressada familiar, ITA.), manifesten la importància de l’afecte en la família, així  i de com alguns problemes familiars, o l’excessiva identificació amb la mare, les famílies molt perfeccionistes o amb problemes d’obesitat,  poden augmentar les possibilitats de patri aquests trastorns. Per tant es convenient que els pares es converteixin també en agents actius de prevenció.

 

Els factors psicològics individuals, són difícils de treballar des de l’aula, però si es pot treballar aspectes com l’assertivitat, l’autoestima, i reduir l’excessiu perfeccionisme com elements de prevenció. Tal com anomena el llibre L’anorèxia com a símptoma social, les personalitats insegures, excessivament perfeccionistes tenen més tendència a desenvolupar tca, és important prendre mesures que millorin l’autoestima, (..) molt especialment en l’adolescència.

 

Per últim els factors socials. En l’actual moment històric en que l’aparença física es crucial per aconseguir qualsevol cosa, i es el que transmeten constantment els mitjans de comunicació, i que conseqüentment generen pressió de grup entre companys, on és més respectat el que s’ajusta més a l’estand socialment establert, cal un anàlisi crítica de la publicitat i la moda, i també fer conscients als membres del grup del dany que poden ocasionar en els companys.

 

Considero que treballar aquesta temàtica a través de tallers grupals dins de l’aula, de forma dinàmica i amena i pròxima a la realitat del jove, es molt important per despertar el seu interés i sensibilitzar-los i es pretén un canvi de coneixements però també i sobretot d’actituds.  Fer-ho a tercer curs de l’ESO, es perquè es considera clau intervenir sobre factors psicològics de risc determinats pel desenvolupament d’aquest tipus de trastorns. També he valorat fer tallers de prevenció amb els pares, ja que nombrosos estudis d’investigació s’han centrat en la influencia de les situacions familiar en el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentaria i per garantir la continuïtat dels coneixements més enllà del centre educatiu.  

 

Es fa des de l’escola i amb els professors ja que són persones amb proximitat i influencia sobre els alumnes, i ja que els alumnes passen molt temps en l’escola i això permet als professors observar comportaments que no apareixen a casa, i que poden induir a que l’alumen pateix aquesta trastorns. Els comportament poden ser, que l’alumne tingui lipotímies, que comenci a aïllar-se, mostri excessiva preocupació pel cos etc.  També els professors poden accedir a informació o confidències que en ocasions no són d’accés als pares.

Primera intervenció amb alumnes. El psicopedagòg i el creixement dels alumnes

El divendres vaig   dur a terme la primera sessió amb els alumnes de 3er ESO, d’ESO a 1era hora amb 1B, a tercera hora amb 1A i a última amb 1C, dins de les sessions de tutoria que té planejat l’INS al Pla d’Acció Tutorial.  Aquestes sessions les dur a terme habitualment, la psicopedagoga del centre o la tutora de cicle i es treballen diferents temàtiques a més dels trastorns alimentaris, com són la el consum de drogues, l’hàbit del tabaquisme, la sexualitat entre altres.

Jo desenvoluparé les relacionades amb els trastorns alimentaris, ja que és la temàtica sobre la que he decidit intervenir. (podeu consultar l’entrada en aquest blog anomenada “ justificació de la tria del projecte”, a l’etiqueta el Projecte)

Bé, l’objectiu general d’aquesta primera sessió és potenciar els aspectes de creixement personal dels infants i joves que semblen contribuir i protegir-los contra aquestes patologies.

Com a objectius específics es plantegen:

• Enfortir la personalitat dels alumnes per tal que es converteixi en un factor de protecció envers diferents conductes de risc com els trastorns alimentaris.
• Promoure la reflexió sobre els ideals socials de bellesa i fomentar una actitud crítica envers els models publicitaris i del món de la moda

 

Aquesta sessió, l’he dividit en dues parts, en la primera, passi del vídeo Anorèxia Espejo de Frien.se, per tal d’introduir la sessió, posteriorment he formulat qüestions per tal conèixer què saben d’aquest trastorn, coneixements previs.

A continuació, em visionat el film “A Contracuerpo”, (podeu visionar-lo al final d’aquest blog).  A continuació, he dividit els alumnes en grups, (formats lliurement), per tal de fomentar el treball col.laboratiu, i han omplert un guió de qüestions fomentant la reflexió sobre el vídeo, després ho hem ficat en comú. Adjunto escanejat el guió de preguntes lliurat, contestat per un dels grups.

 

Durant tota la sessió, he observat les actituds dels joves vers la malaltia, ja que és informació útil per desenvolupar el projecte, fer-lo del seu interès i a la llarga detectar alumnes que puguin presentar inicis d’algun trastorn alimentari.

 

Considero que és tasca del psicopedagog  el desenvolupament d’habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de les persones i grups, de forma general, i en aquest cas, centrat en la temàtica de prevenció dels trastorns d’alimentació des del centre educatiu. És important doncs, no fer-ho només de forma individual ni centrar-se només en els casos d’alumnes amb dificultats, sinó realitzar també tasques en grup i enfocades a la prevenció.