Justificació de la tria del projecte

La tria del projecte, Els trastorns alimentaris en adolescents, prevenció des del centre educatiu, es basa en que en l’institut on vaig realitzar el pràcticum I i realitzaré el pràcticum II,  en els últims cinc anys,  s’han detectat casos d’anorèxia o bulímia en joves, normalment en fase inicial,  i aquesta xifra va en augment.

D’altra banda revisant bibliografia al respecte, vaig observar que les principals causes de mortalitat en el grup d’edat de 15 a 24 anys, un 71% de les morts entre els nois i un 50% en les noies es dóna per factors externs, amb els accidents de trànsit en primer lloc, seguits pels suïcidis (Departament de Salut, 2004). Per aquesta raó, les àrees més estudiades sobre la salut dels joves es basen en les situacions de risc, i comprenen la seguretat laboral, l’accidentalitat viària, el consum de drogues, els comportaments sexuals i la salut mental, dins la qual s’inclouen els Trastorns de conducta alimentaria. (Els trastorns alimentaris a Catalunya. Una aproximació antropològica. )

La detecció precoç i la prevenció són peces claus per evitar que els trastorns alimentaris progressin. Des de l’escola es pot estar atent a signes que denotin que quelcom no funciona correctament i després fer un diagnòstic professional. Per això sorgeix la idea de realitzar un projecte preventiu educatiu des de l’escola, basant-nos en les habilitats socials i la sensibilització vers la malaltia i fomentant la participació familiar.

 

Tal com anomena el Programa de prevenció i detecció precoç de los trastornos de la alimentación,  l’origen dels trastorns s’explica des d’un enfocament multidimensional, des de de la interacció de factors de risc familiars psicològics individuals i socials. Per això cal dur a terme un tractament, i en aquest cas una prevenció dels trastorns alimentaris, tenint en compte els tres factors.

Estudis sobre la influencia familiar (Influencia de l’evolució dels trastorn de la conducta alimentaria en l’emoció expressada familiar, ITA.), manifesten la importància de l’afecte en la família, així  i de com alguns problemes familiars, o l’excessiva identificació amb la mare, les famílies molt perfeccionistes o amb problemes d’obesitat,  poden augmentar les possibilitats de patri aquests trastorns. Per tant es convenient que els pares es converteixin també en agents actius de prevenció.

 

Els factors psicològics individuals, són difícils de treballar des de l’aula, però si es pot treballar aspectes com l’assertivitat, l’autoestima, i reduir l’excessiu perfeccionisme com elements de prevenció. Tal com anomena el llibre L’anorèxia com a símptoma social, les personalitats insegures, excessivament perfeccionistes tenen més tendència a desenvolupar tca, és important prendre mesures que millorin l’autoestima, (..) molt especialment en l’adolescència.

 

Per últim els factors socials. En l’actual moment històric en que l’aparença física es crucial per aconseguir qualsevol cosa, i es el que transmeten constantment els mitjans de comunicació, i que conseqüentment generen pressió de grup entre companys, on és més respectat el que s’ajusta més a l’estand socialment establert, cal un anàlisi crítica de la publicitat i la moda, i també fer conscients als membres del grup del dany que poden ocasionar en els companys.

 

Considero que treballar aquesta temàtica a través de tallers grupals dins de l’aula, de forma dinàmica i amena i pròxima a la realitat del jove, es molt important per despertar el seu interés i sensibilitzar-los i es pretén un canvi de coneixements però també i sobretot d’actituds.  Fer-ho a tercer curs de l’ESO, es perquè es considera clau intervenir sobre factors psicològics de risc determinats pel desenvolupament d’aquest tipus de trastorns. També he valorat fer tallers de prevenció amb els pares, ja que nombrosos estudis d’investigació s’han centrat en la influencia de les situacions familiar en el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentaria i per garantir la continuïtat dels coneixements més enllà del centre educatiu.  

 

Es fa des de l’escola i amb els professors ja que són persones amb proximitat i influencia sobre els alumnes, i ja que els alumnes passen molt temps en l’escola i això permet als professors observar comportaments que no apareixen a casa, i que poden induir a que l’alumen pateix aquesta trastorns. Els comportament poden ser, que l’alumne tingui lipotímies, que comenci a aïllar-se, mostri excessiva preocupació pel cos etc.  També els professors poden accedir a informació o confidències que en ocasions no són d’accés als pares.