Primera sessió amb pares. El psicopedagòg i col.laboració entre família i centre educatiu.

Bé, aquesta setmana he iniciat les sessions amb els pares, concretament el dimarts. Al matí, vaig revisar la sessió que tenia prevista dur a terme, i vam coordinar-nos amb la tutora. El centre ja es va encarregar de fer la difusió a les famílies.

L’objectiu de realitzar sessions amb famílies  és sensibilitzar i aportar informació sobre els trastorns alimentaris, mirant d’aconseguir-ne la prevenció o detecció precoç.  Van assistir força famílies, i passats els nervis inicials i amb ajuda de la tutora, la sessió va anar força bé.

Vaig fer una petita introducció al tema i a continuació vam visionar el vídeo a Contracuerpo que havíem passat als alumnes, cam continuar amb una pluja d’idees sobre el trastorn a través del vídeo. La segona part de la sessió, va anar dirigida a quines actituds i accions  poden dur a terme els familiars, amb els seus fills per prevenir aquests trastorns en adolescents .
Finalment es va obrir un torn de preguntes, amb força participació. Algunes de les quals eren força tècniques i al tractar-se de temes més de l’àmbit sanitàri, vaig posposar la resposta per la propera sessió.
No perseguia l’objectiu de donar detalls tècnics sobre els trastorns sinó fer-ho de forma amena i sobretot creant un clima de proximitat.

La família és el primer context on els joves es troben quan neixen pe  tant realitza una funció bàsica en el seu desenvolupament, és el primer agent educatiu, i podríem dir que l’escola és el segon, per tant és de vital importància que s’estableixi una relació entre ambdós. El psicopedagog/a del centre  té un paper important en aquesta relació, com a persona imparcial o neutra, la nostra intervenció  ha d’anar encaminada a crear un bon clima de comunicació i col.laboració.  En la sessió a més de complir amb l’objectiu assenyalat d’aportar informació l’alimentació i trastorns, a servit per obrir una via de comunicació entre la família i l’escola, amb aquestes accions els pares mares o tutors, mantenen el contacte amb el centre, coneixen la psicopedagoga, es relacionen entre ells i tot això, com he dit, facilita la comunicació i el treball conjunt per la tasca educativa amb l’alumnat.