Conclusions Finals

El conjunt de la pràctiques li dono una valoració positiva, m'ha agradat molt treballar en aquest centre, m'hi he sentit molt còmoda i i integrada, m'ha agradat interactuar amb els alumnes i sobretot desenvolupar el meu projecte.

Com dificultats trobades indicar que:

• Les sessions plantejades sobre el paper, tan amb alumnes com amb pares, es poden extendre molt en el temps, de fet, caldria una programació més reduïda o ampliar el nombre de sessions, ja que ha calgut tallar el debat o dedicar molt poc temps a algunes d’elles, no essent prou riques i productives.
• Dificultats al no haver previst els dies festius en el calendari, he hagut de modificar algunes sessions, el que ha conduit a una mica de trasbals, però també a tenir major capacitat de flexibilitat i adaptació, competència que considero molt important en la tasca de psicopedagog.
• El projecte sobre trastorns de l’alimentació, potser era una mica agosarat, pretenia ser un pla de prevenció però considero que és queda una mica curt amb les sessions plantejades, tot i que d’altra banda com ja he comentat tampoc es disposava de molt temps al calendari escolar, potser simplement calia fer-lo més reduït.
• Dificultat per quadrar sessions amb el pla d’acció tutorial, però que al final s’ha pogut resoldre satisfactòriament. 
• Pel que fa al disseny de les activitats, he modificat alguna de les sessions que inicialment m’havia plantejat, incorporant temes que considerava més rellevants i més relacionats amb el dia a dia dels joves. També he valorat que cal presentar les sessions als alumnes enfocades  com una intervenció dirigida ha hàbits saludables i no tant a un trastorn, per no perdre l’interés dels joves
• D'altra banda, m’ha resultat complexe planificar com avaluar si la intervenció que duré a terme assoleix els objectius plantejats, sobretot perquè es tracta d’un tema poc tangible i on els resultats es veuran reflexats a la llarga, i també perquè amb poques sessions no es pot incidir molt en  aspectes com l’autoestima dels joves.

En referència a les conclusions generals sobre la figura del psicopedagog recullo les següents:

• Importància del treball interdisciplinar en la tasca del piscopedagog, així com del suport, comprensió i actitud empàtica i crítica entre tots els professionals.
• És tasca del psicopedagog  el desenvolupament d’habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de les persones de forma individual i grupal i realitzar tasques enfocades sobretot a la prevenció i no només al tractament.
• El psicopedagog/a del centre  té un paper important en la relació entre família i centre educatiu, la nostra intervenció  ha d’anar encaminada a crear un bon clima de comunicació i col·laboració.
• Importància de l’avaluació en les nostres intervencions, prèvia, continuada i final, així com l’autoavaluació i l’avaluació en conjunt amb tots els professionals educatius de forma crítica constructiva.
• La intervenció ha de ser flexible, realista, reflexiva i en vistes a la prospecció.
• Hem d’incidir en que els joves esdevinguin persones crítiques i informades per poder prendre les seves pròpies decisions i enfrontar-se a la vida.
• Cal adoptar una postura d’humilitat, acceptar les crítiques com a constructives i autoavaluar-nos  a través de la reflexió i amb la informació que ens ha aportat l’avaluació i les nostres sensacions.
• El psicopedagog, ha d’encarregar-se de despertar contínuament l’atenció dels alumnes, o vetllar perquè el professor conegui com fer-ho en les seves intervencions partint de la necessitat de resoldre una qüestió  propera al seu context, afavorint un aprenentatge significatiu, i  dissenyar activitats, partint dels coneixements dels alumnes.

 

Documentació del projecte

En els enllaços següents podeu accedir als powers points utilitzats en el projecte i que he anat anomenat en les diferents entrades del blog.

Sessió famílies 1

http://www.slideshare.net/jennycarrasquer/sessi-families-1

Sessió famílies 2

http://www.slideshare.net/jennycarrasquer/sessi-families-2

 

Sessió alumnes. El que ens transmet la publicitat. 1 i 2

http://www.slideshare.net/jennycarrasquer/sessions-alumnes-el-que-ens-transmet-la-publicitat-12

 

Sessió alumnes. Assertivitat

http://www.slideshare.net/jennycarrasquer/sessions-alumnes-assertivitat

Sessió alumnes. Necessitats de l’alimentació.

http://www.slideshare.net/jennycarrasquer/sessions-alumnes-necessitats-de-lalimentaci

Aavaluació final general i prospecctiva

Bé, en aquesta última setmana, a banda de les sessions ja comentades, he estat uns elaborant un dossier per a l’institut, que reculli el pla de treball per la prevenció dels trastorns alimentaris que he desenvolupat aquest dies,  pensant en que el puguin seguir aplicant en altres ocasions, si ho creuen convenient. Segurament modificant-lo i ampliant-lo, ja que realment, m’adono que han sigut poques les sessions per treballar un tema tan complexe i important per la salut dels joves, tot i que a la vegada sóc conscient que hi ha infinitat de continguts,  que caldria treballar amb els joves, i cal ajustar-se al temps de disposa un curs escolar.

Aquest fet, em porta a la reflexió de la importància d’una priorització dels continguts a transmetre a l’escola, de conceptes, procediments, actituds, valors i normes, i això em fa pensar en la tasca important que tenim els psicopedagogs, ja que quan un alumne presenta necessitats educatives especials, i em d’adaptar el seu currículum, cal fer-ho amb molta cura, tenint clar el present, i també el futur d’aquest alumne, pensant en la transició a la vida adulta i en la seva màxima integració en la societat en general, i en el seu benestar.

 

A banda de l’elaboració del citat dossier, també he assistit a l’última reunió de tutors de cicle de l’ESO i amb la CAD, on hem fet una valoració final de la implementació del projecte. He compartit amb ells les conclusions d’avaluació extretes dels qüestionaris en pares i alumnes així com de les meves observacions. La valoració per part de l’equip de professionals ha estat positiva.

Això em fa reflexionar també, sobre la importància del suport entre professionals, de que tinguin una actitud crítica amb tu per tal de poder millorar la teva tasca, però també suport, compressió, actitud empàtica amb el teu treball.

Finalment avui m’he reunit amb la tutora per fer una valoració global del pràcticum, que ja comentaré en la meva última intervenció.

Avaluació alumnes

Dilluns vaig fer el buidatge dels qüestionaris de valoració que vaig passar als alumnes dels diferents grups de 3er ESO en la última sessió amb ells.
 

L’objectiu  és conèixer l’evolució i l’aprenentatge sofert en relació a aquest concepte però també la seva opinió respecte al desenvolupament de les sessions.

Com a valoració particular, fruit de les observacions realitzades, opino que en la primera sessió estaven més motivats que en la resta, sobretot perquè era un tema que no havien treballat abans a l’aula i els és proper, i també perquè els vídeos sobre anorèxia els van impactar. Tot i així la participació ha estat força constant durant les tres sessions.

Finalment he compartit amb la tutora els resultats dels qüestionaris.

Reflexió:

És important la motivació per part dels aprenents, sigui aquesta, externa o interna. Al partir doncs, de la necessitat de resoldre una qüestió  propera al seu context, s’afavoreix un aprenentatge significatiu, sempre i quan els alumnes percebin que les activitats a realitzar els són properes.

A més, cal  dissenyar activitats, partint de l’aprenentatge dels alumnes, per això es interessant realitzar un qüestionari d’avaluació inicial, i anar evolucionat, anar sumant aprenentatge, un aprenentatge constructiu,  amb el suport per de la psicopedagoga o professor i també la col·laboració dels propis alumnes.

Cal tenir molt present en tot moment, no només la motivació inicial, sinó una motivació continua, cal respondre a les seves preguntes en tot moment i, incidir en crear un clima de confiança per tal que pugin manifestar les inquietuds, ja que només així els alumnes seran part activa de la seva evolució.

.

Última intervenció alumnes. Alimentació saludable

Dimecres no vam realitzar la reunió de CAD ni de tutors ja que era festiu, però valorarem l’acció en la propera.

Divendres vaig dur a terme la última sessió  del projecte amb alumnes anomenada: “Hàbits saludables en l’alimentació, el plaer de compartir”, que respon a l’objectiu general  plantejat: Potenciar els aspectes de creixement personal dels infants i joves que semblen contribuir i protegir-los contra aquestes patologies. I més concretament a l’objectiu específic: Ajudar als alumnes a adquirir hàbits d’alimentació saludables.

 La metodologia usada  ha consistit en mostrar a la pantalla la definició d’alimentació i a continuació s’han mostrat les tres necessitats que les que respon: fisiològica, psicològica i sociocultural. Després es proposa als alumnes les següents qüestions. (es pot consultar el power a l'apartat, Projecte d'aquest blog, sota el títol Necessitats de l'alimentació.) Quin és el vostre plat preferit?, quin és el menjar que menys us agrada? Que en penseu de la necessitat sociocultural de l’alimentació? I de la psicològica?

A partir d’aquí és genera un debat fent èmfasi en la importància cultural de menjar en família o acompanyats.

Després es mostren noves imatges amb informacions i consell claus per ajudar a l’alumnat a tenir una alimentació equilibrada.

Finalment he passat els qüestionaris de satisfacció als alumnes, ja que era l’ultima que realitzàvem.

 

Reflexió: principalment aquesta última sessió va dirigida a prevenció dels trastorns d’alimentació de manera encoberta, fomentat la importància de tenir hàbits alimentaris saludables, en lloc d’incidir de nou en les malalties, despertant de nou l’atenció de l’alumnat, evitant que el tema els soni recurrent i tinguin mala predisposició. El psicopedagog, ha d’encarregar-se de despertar contínuament l’atenció dels alumnes, o vetllar perquè el professor conegui com fer-ho en les seves intervencions. L’atenció és la clau perquè qualsevol missatge arribi a l’interlocutor, ja que per molt bo que sigui el contingut, si no hi ha predisposició, no es complirà l’objectiu perseguit i, serem mers transmissors d’informació. El que ens interessa és la participació activa de l’alumnat, fomentant la reflexió i construcció de nous coneixements.

 

 

Avaluació sessió pares

Dilluns vaig realitzar l’avaluació de les sessions amb pares amb la tutora. Buidatge de qüestionaris d’avaluació dels pares.

L’objectiu és conèixer si el projecte a assolit amb un dels objectius que perseguia que són: Sensibilitzar les famílies en relació amb els trastorns del comportament alimentari per tal d'aconseguir-ne la prevenció i/o detecció precoç.

 

Els indicadors d’avaluació establerts eren:

• Les famílies consideren que treballar els trastorns alimentaris a l’aula i realitzar l’observació a casa és important així com quins són els principals símptomes a tenir en compte
• Les famílies consideren que desenvolupament un paper important en la prevenció i la detecció precoç dels trastorns alimentaris.
• Les famílies coneixen la importància de compartir els àpats amb els fills i de seguir una dieta equilibrada.

 

Adjunto qüestionari ( es similar perquè només hi cap en format imatge i s'han eliminat línies), que vam passar dimarts passat a la sessió de pares, que inclou preguntes més tan del contingut de les sessions com de valoració de la meva participació. Les qüestions estan relacionades amb els indicadors d’avaluació. També inclou una pregunta de resposta oberta per suggeriment o comentaris que puguin aportar.

Van assistir una mitja de 35 pares a les sessions, són menys de la meitat dels pares, tenint en compte els alumnes que hi ha, i realment seria millor que augmentés la participació. D’altra banda fent el buidatge dels qüestionaris,(van respondre’l 32 persones) els resultats són força positius ja que a grans trets, calculant els resultats dels conjunts de les sessions, amb percentatges de respostes, arrodonits al segon decimal, obtenim que un 0% ha respòs Gens; un 10% ha respòs Una mica; un 57% ha respòs Bastant i un 32% ha respòs Molt.

 

Reflexió: com a professionals educatius, em de conèixer quin impacte produeixen les nostres accions, per tal de saber si s’han assolit els objectius pretesos i en quina mesura. En cas de no assolir-nos en part o en la totalitat, em de replantejar-nos què ha fallat i en que em de millorar. En cas d’assolir-los també cal reflexionar sobre què ha fet que els resultats siguin els esperats per tal de repetir-ho en altres accions. Cal adoptar una postura d’humilitat, acceptar les crítiques com a constructives i autoavaluar-nos  a través de la reflexió i amb la informació que ens ha aportat l’avaluació i les nostres sensacions.

 

3a sessió alumnes. Mitjans de comunicació i assertivitat

 Divendres vaig fer la tercera sessió amb alumnes que respon a l’objectiu específic plantejat en el projecte : Fomentar el desenvolupament de diferents habilitats socials dels alumnes com l’autoestima, la resolució de conflictes, l’assertivitat, la resistència a la pressió de grup.

En primer lloc, vam realitzar l’activitat “El que ens transmet la publicitat 2”, té  per objectiu reflexionar sobre la veracitat dels missatges utilitzats pels mitjans de comunicació respecte al model estètic femení i els interessos reals que es troben darrera d’aquests missatges. Va consistir en exposar sota el lema “el que ens transmet la publicitat, hi ha mitjans per aconseguir aquest cos?”, imatges d’anuncis publicitaris on es veuen mitjans  suposadament eficaços per aconseguir el cos anunciat (dietes, pastilles... )

Cal comentar als alumnes que el consum de productes cosmètics, la cirugia estètica, s’estan usant habitualment i s’està convertint en una obsessió per tenir el cos perfecte i que això es transmet des dels mitjans de comunicació.

Es promou la reflexió al voltant d’aquesta idea i també sobre el negoci que amaguen aquests productes miraculosos en  mercat. També promoure la reflexió sobre la facultat de poder aconseguir un determinat cosa, quan existeixen variables biològiques diferents en cada individu.

Després del debat, vam introduir un exercici sobre assertivitat, per tal de saber dir no, davant de missatges falsos i també davant de companys que poden influir en la nostra manera de ser, portant a reproduir conductes no desitjades i que poden afectar-nos negativament.

Reflexió: es la mateixa que en la última sessió que cal fomentar la reflexió i l’actitud crítica dels alumnes com a mitjà de prevenció de conductes negatives i per a que puguin desenvolupar-se en la societat actual.

Es poden consultar les exposicions a la pestanya Projecte sota el nom "el que ens trasmet la publicitat 2" i "assertivitat"

 

 

Reunió CAD, seguiment i treball compartit

Dimecres vaig assistir a la reunió amb els tutors de cicle i a la reunió de la CAD. A la reunió de tutors vaig comentar el cas de la nena de 3er que pateix obesitat. El tutor ja havia advertit que es relaciona amb pocs companys però no semblava preocupant. De tota manera, acordem que ho comentaré a la  CAD i valorarem que fer.

A la reunió amb la CAD, vaig comentar el cas de la nena. Hem decidit que de moment, demanarem al tutor que demani als professors que observin amb quins companys es relaciona més, si passa sola les hores d’esbarjo, si assisteix a les excursions escolars, entre altres. També demanarem la informació sobre la família, amb la que compti el tutor,(ja que com ja he comentat el tipus de família, i la manera de relacionar-se, socialitzar-se així com la importància que donin a l’aspecte físic, influència molt en el desenvolupament de trastorns alimentaris )  i més endavant es valorarà si cal intervenir.  D’altra banda, vagi compartir com havia anat la sessió amb pares i alumnes.

2a sessió pares. Humilitat del psicopedagog

Dimarts al vespre vaig dur a terme la segona sessió amb pares, en aquest cas vaig iniciar la sessió resolent consultes que van sorgir en la sessió anterior. Ja vaig comentar que eren qüestions més tècniques que no vaig poder resoldre al moment. Aprofito per comentar la següent reflexió: el psicopedagog a vegades sembla pels professors i inclús pels familiars, la persona que té la vareta màgica per resoldre totes les qüestions, i per tant tenim la responsabilitat, per una banda de ser humils, reconèixer quan no sabem quelcom, i buscar la informació on creiem més adequat per tal de que les nostres opinions siguin fonamentades, i d’altra banda també en determinades ocasions, em de fomentar, sobretot en els casos d’assessorament a professors, que ells mateixos siguin autònoms i cerquin la informació, podent compartir-la després.

Bé, seguin amb la sessió de pares, després de resoldre les qüestions inicials, vam fer una mica de resum entre tots, de la sessió anterior. A continuació, la sessió va seguir amb el visionat d’un power point amb informació sobre la influència dels mitjans de comunicació en el desenvolupament dels trastorns alimentació, i consell i recursos en cas de tenir un fill/a amb trastorn. (Es pot consultar el power en aquest blog.)

Finament vaig passar un qüestionari de satisfacció de les sessions dutes a terme amb els pares.

Observació sessions i avaluació continuada

Dimarts al matí, vam realitzar, amb la tutora de pràctiques,  la valoració de la última sessió amb alumnes, i també vaig acabar de preparar  la sessió amb pares que vaig dur a terme al vespre.

Respecte a l’avaluació de la sessió amb alumnes, la tutora comenta que va ser positiva. (vaig comentar les meves sensacions en l’anterior entrada).  Vam observar l’actitud dels alumnes, ja que ens interessa conèixer com responen a les sessions, i també observar algun possible cas d’anorèxia o bulímia, ja que també forma part de l’objectiu del programa, així com si hi ha alguna mancança en referència a l’autoestima. De moment, no creiem que hi hagi cap alumne amb indicis de trastorn, però sí un cas susceptible de patir-lo, es tracta d’una noia de 3er, que té problemes d’obessitat i a més, no  es troba del tot integrada al grup classe. Em estat valorant la seva actitud durant la realització de l’activitat i li costava força trobar adjectius positius sobre si mateixa, creiem que es necessari seguir observant com s’integra al grup,  evitant així possibles problemes de socialització més greus, ja que aquests a la llarga,  podrien comportar trastorns en alimentació, així com en altres aspectes de la vida de la noia. Comunicarem aquesta informació al tutor perquè col.labori en aquest cas, fent seguiment de la noia i realitzant activitats integradores a l’aula.

2a intervenció alumnes: Autoestima i mitjans de comunicació relacionats amb els trastorns alimentaris.

Divendres vaig dur a terme la segona activitat amb alumnes. Aquest cop, tal i com teníem previst vam treballar una activitat sobre l’autoestima i també vam introduir la influència dels mitjans de comunicació en el desenvolupament dels trastorns de l’alimentació.

Objectius a assolir:

• Treballar l’autoestima i l’autoimatge positiva dels alumnes
• Fomentar el desenvolupament de diferents habilitats socials dels alumnes com l’autoestima, la resolució de conflictes, l’assertivitat, la resistència a la pressió de grup.

 

L’activitat sobre autoestima, s’anomena Jo sóc, inicialment, abans d’iniciar el pràcticum 2, tenia previst realitzar-ne una altra, però amb la tutora vam valorar-la massa extensa, i ens interessava quelcom més senzill, i a la vegada que fomentés més la reflexió, així com poder-ho enllaçar després amb l’activitat sobre mitjans de comunicació, que inicialment tampoc tenia prevista.

Bé l’activitat, tractava que tothom escrivís en un full 15 adjectius sobre un mateix, tot iniciant les frases amb JO SÓC.... i després compartir en comú les dificultats trobades a l’hora de definir-se a un mateix, així com la reflexió sobre si han trobat més adjectius negatius que positius, i perquè ens costa més comentar les nostres virtuts.

Va ser interessant perquè els va costar moltíssim trobar més de tres o cinc adjectius positius de cadascú! Vaig fomentar que cadascú escollís un/a company/a que els digués aspectes els agradaven de l’altre i així, poder augmentar la llista i  sortir amb l’autoestima una mica reforçada. També vaig incidir en que trobessin aspectes tant del físic com de la seva manera de ser, tot i que molt ja van fer-ho inicialment. De fet la majoria es referia a l’altre amb adjectius, com.. es bon amic, i això em va servir perquè restessin importància a l’aspecte físic.

Pel que fa a l’activitat del mitjans de comunicació, vaig utilitzar-ne una que s’anomena “El que ens transmet la publicitat 1”, L’objectiu d’aquesta sessió va ser qüestionar la idea segons la qual que una persona estigui més prima, equival a que sigui feliç i que tingui èxit, i incitar a la reflexió sobre la importància d’altres valors i qualitats diferents de les merament estètiques.

A la pantalla vaig mostrar fotografies de diferents models sota el missatge “Cal tenir un cos “perfecte” i prim per aconseguir èxit i felicitat?

Va ser un debat força participatiu i és cert, i que va servir per trencar mites, tot i que es cert, que en molts casos alguns alumnes, com es lògic no van canviar de pensar i defensaven que sí que calia ser prim per aconseguir el que vols. 

Adjunto fotografies de la intervenció, en la primera els explico la sessió i en la segona és veu una alumna omplint el full del Jo Sóc.

 

Reflexió: com a psicopedagogs hem d’intervenir en aquests i altres aspectes relacionats amb el desenvolupament dels alumnes, però em de ser conscients que la tasca no es fàcil, no podem pretendre canviar el punt de vista dels joves amb unes poques intervencions, cal deixar-los reflexionar, i sobretot fomentar que siguin persones crítiques i informades per poder prendre les seves pròpies decisions i enfrontar-se a la vida.  

Visió global i col.laboració

Dimecres vam realitzar la reunió amb tutors i després reunió amb la CAD per avaluació continuada de la intervenció que he dut fins ara, tant el divendres amb alumnes com dimarts amb els pares. També assisteixo a aquestes sessions per estar informada sobre la dinàmica dels alumnes, casos concrets etc.

 
Com ja vaig comentar, és important el treball en equip en els centres educatius, però avui la meva reflexió va dirigida a la importància tant del seguiment de les accions educatives que es duen a terme, com a la no focalització d’un tema en concret. És a dir, penso que com a professionals educatius, em de tenir una visió global del context on estem immersos, no centrar-nos només en les nostres activitats, situacions o problemes, sinó tenir una visió global i mirar de participar al màxim en totes les accions del centre i, ajudar i col.laborar amb dubtes o inquietuds que tinguin els companys. És molt important per qualsevol agent educatiu, però precisament pel psicopedagog encara més, ja que tenir una visió global pot ajuda a entendre i resoldre situacions individuals.  

D’altra banda, és obvia la importància d’una avaluació continuada, però penso que en ocasions és fàcil de perdre-ho de vista en les reunions de coordinació, i caure en l’errada de fer una proposta, dur-la a terme i no comentar-la fins que ja està finalitzada, evitant la flexibilització de la proposta inicial,  que ens aportaria una revisió de les accions durant la seva realització, a fi de millorar.

Primera sessió amb pares. El psicopedagòg i col.laboració entre família i centre educatiu.

Bé, aquesta setmana he iniciat les sessions amb els pares, concretament el dimarts. Al matí, vaig revisar la sessió que tenia prevista dur a terme, i vam coordinar-nos amb la tutora. El centre ja es va encarregar de fer la difusió a les famílies.

L’objectiu de realitzar sessions amb famílies  és sensibilitzar i aportar informació sobre els trastorns alimentaris, mirant d’aconseguir-ne la prevenció o detecció precoç.  Van assistir força famílies, i passats els nervis inicials i amb ajuda de la tutora, la sessió va anar força bé.

Vaig fer una petita introducció al tema i a continuació vam visionar el vídeo a Contracuerpo que havíem passat als alumnes, cam continuar amb una pluja d’idees sobre el trastorn a través del vídeo. La segona part de la sessió, va anar dirigida a quines actituds i accions  poden dur a terme els familiars, amb els seus fills per prevenir aquests trastorns en adolescents .
Finalment es va obrir un torn de preguntes, amb força participació. Algunes de les quals eren força tècniques i al tractar-se de temes més de l’àmbit sanitàri, vaig posposar la resposta per la propera sessió.
No perseguia l’objectiu de donar detalls tècnics sobre els trastorns sinó fer-ho de forma amena i sobretot creant un clima de proximitat.

La família és el primer context on els joves es troben quan neixen pe  tant realitza una funció bàsica en el seu desenvolupament, és el primer agent educatiu, i podríem dir que l’escola és el segon, per tant és de vital importància que s’estableixi una relació entre ambdós. El psicopedagog/a del centre  té un paper important en aquesta relació, com a persona imparcial o neutra, la nostra intervenció  ha d’anar encaminada a crear un bon clima de comunicació i col.laboració.  En la sessió a més de complir amb l’objectiu assenyalat d’aportar informació l’alimentació i trastorns, a servit per obrir una via de comunicació entre la família i l’escola, amb aquestes accions els pares mares o tutors, mantenen el contacte amb el centre, coneixen la psicopedagoga, es relacionen entre ells i tot això, com he dit, facilita la comunicació i el treball conjunt per la tasca educativa amb l’alumnat.

Justificació de la tria del projecte

La tria del projecte, Els trastorns alimentaris en adolescents, prevenció des del centre educatiu, es basa en que en l’institut on vaig realitzar el pràcticum I i realitzaré el pràcticum II,  en els últims cinc anys,  s’han detectat casos d’anorèxia o bulímia en joves, normalment en fase inicial,  i aquesta xifra va en augment.

D’altra banda revisant bibliografia al respecte, vaig observar que les principals causes de mortalitat en el grup d’edat de 15 a 24 anys, un 71% de les morts entre els nois i un 50% en les noies es dóna per factors externs, amb els accidents de trànsit en primer lloc, seguits pels suïcidis (Departament de Salut, 2004). Per aquesta raó, les àrees més estudiades sobre la salut dels joves es basen en les situacions de risc, i comprenen la seguretat laboral, l’accidentalitat viària, el consum de drogues, els comportaments sexuals i la salut mental, dins la qual s’inclouen els Trastorns de conducta alimentaria. (Els trastorns alimentaris a Catalunya. Una aproximació antropològica. )

La detecció precoç i la prevenció són peces claus per evitar que els trastorns alimentaris progressin. Des de l’escola es pot estar atent a signes que denotin que quelcom no funciona correctament i després fer un diagnòstic professional. Per això sorgeix la idea de realitzar un projecte preventiu educatiu des de l’escola, basant-nos en les habilitats socials i la sensibilització vers la malaltia i fomentant la participació familiar.

 

Tal com anomena el Programa de prevenció i detecció precoç de los trastornos de la alimentación,  l’origen dels trastorns s’explica des d’un enfocament multidimensional, des de de la interacció de factors de risc familiars psicològics individuals i socials. Per això cal dur a terme un tractament, i en aquest cas una prevenció dels trastorns alimentaris, tenint en compte els tres factors.

Estudis sobre la influencia familiar (Influencia de l’evolució dels trastorn de la conducta alimentaria en l’emoció expressada familiar, ITA.), manifesten la importància de l’afecte en la família, així  i de com alguns problemes familiars, o l’excessiva identificació amb la mare, les famílies molt perfeccionistes o amb problemes d’obesitat,  poden augmentar les possibilitats de patri aquests trastorns. Per tant es convenient que els pares es converteixin també en agents actius de prevenció.

 

Els factors psicològics individuals, són difícils de treballar des de l’aula, però si es pot treballar aspectes com l’assertivitat, l’autoestima, i reduir l’excessiu perfeccionisme com elements de prevenció. Tal com anomena el llibre L’anorèxia com a símptoma social, les personalitats insegures, excessivament perfeccionistes tenen més tendència a desenvolupar tca, és important prendre mesures que millorin l’autoestima, (..) molt especialment en l’adolescència.

 

Per últim els factors socials. En l’actual moment històric en que l’aparença física es crucial per aconseguir qualsevol cosa, i es el que transmeten constantment els mitjans de comunicació, i que conseqüentment generen pressió de grup entre companys, on és més respectat el que s’ajusta més a l’estand socialment establert, cal un anàlisi crítica de la publicitat i la moda, i també fer conscients als membres del grup del dany que poden ocasionar en els companys.

 

Considero que treballar aquesta temàtica a través de tallers grupals dins de l’aula, de forma dinàmica i amena i pròxima a la realitat del jove, es molt important per despertar el seu interés i sensibilitzar-los i es pretén un canvi de coneixements però també i sobretot d’actituds.  Fer-ho a tercer curs de l’ESO, es perquè es considera clau intervenir sobre factors psicològics de risc determinats pel desenvolupament d’aquest tipus de trastorns. També he valorat fer tallers de prevenció amb els pares, ja que nombrosos estudis d’investigació s’han centrat en la influencia de les situacions familiar en el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentaria i per garantir la continuïtat dels coneixements més enllà del centre educatiu.  

 

Es fa des de l’escola i amb els professors ja que són persones amb proximitat i influencia sobre els alumnes, i ja que els alumnes passen molt temps en l’escola i això permet als professors observar comportaments que no apareixen a casa, i que poden induir a que l’alumen pateix aquesta trastorns. Els comportament poden ser, que l’alumne tingui lipotímies, que comenci a aïllar-se, mostri excessiva preocupació pel cos etc.  També els professors poden accedir a informació o confidències que en ocasions no són d’accés als pares.

Primera intervenció amb alumnes. El psicopedagòg i el creixement dels alumnes

El divendres vaig   dur a terme la primera sessió amb els alumnes de 3er ESO, d’ESO a 1era hora amb 1B, a tercera hora amb 1A i a última amb 1C, dins de les sessions de tutoria que té planejat l’INS al Pla d’Acció Tutorial.  Aquestes sessions les dur a terme habitualment, la psicopedagoga del centre o la tutora de cicle i es treballen diferents temàtiques a més dels trastorns alimentaris, com són la el consum de drogues, l’hàbit del tabaquisme, la sexualitat entre altres.

Jo desenvoluparé les relacionades amb els trastorns alimentaris, ja que és la temàtica sobre la que he decidit intervenir. (podeu consultar l’entrada en aquest blog anomenada “ justificació de la tria del projecte”, a l’etiqueta el Projecte)

Bé, l’objectiu general d’aquesta primera sessió és potenciar els aspectes de creixement personal dels infants i joves que semblen contribuir i protegir-los contra aquestes patologies.

Com a objectius específics es plantegen:

• Enfortir la personalitat dels alumnes per tal que es converteixi en un factor de protecció envers diferents conductes de risc com els trastorns alimentaris.
• Promoure la reflexió sobre els ideals socials de bellesa i fomentar una actitud crítica envers els models publicitaris i del món de la moda

 

Aquesta sessió, l’he dividit en dues parts, en la primera, passi del vídeo Anorèxia Espejo de Frien.se, per tal d’introduir la sessió, posteriorment he formulat qüestions per tal conèixer què saben d’aquest trastorn, coneixements previs.

A continuació, em visionat el film “A Contracuerpo”, (podeu visionar-lo al final d’aquest blog).  A continuació, he dividit els alumnes en grups, (formats lliurement), per tal de fomentar el treball col.laboratiu, i han omplert un guió de qüestions fomentant la reflexió sobre el vídeo, després ho hem ficat en comú. Adjunto escanejat el guió de preguntes lliurat, contestat per un dels grups.

 

Durant tota la sessió, he observat les actituds dels joves vers la malaltia, ja que és informació útil per desenvolupar el projecte, fer-lo del seu interès i a la llarga detectar alumnes que puguin presentar inicis d’algun trastorn alimentari.

 

Considero que és tasca del psicopedagog  el desenvolupament d’habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de les persones i grups, de forma general, i en aquest cas, centrat en la temàtica de prevenció dels trastorns d’alimentació des del centre educatiu. És important doncs, no fer-ho només de forma individual ni centrar-se només en els casos d’alumnes amb dificultats, sinó realitzar també tasques en grup i enfocades a la prevenció.

 

Treball interdisciplinar

Hola de nou, l’objectiu de les últimes pràctiques, ha estat la coordinació amb professionals.

Un cop elaborat el material amb les intervencions que pretenc realitzar sobre el projecte de trastorns de l’alimentació, m’he reunit amb la tutora per revisar-lo i acordar definitivament les sessions.

Posteriorment ho he compartit a la reunió amb els tutors del cicle i amb la CAD. Amb els tutors, perquè han de ser coneixedors del que treballaran els seus alumnes i que després puguin seguir treballant-ho en altres matèries, fomentant així la transversalitat dels aprenentatges.

Amb la CAD perquè la resta de professionals, com la psicòloga del centre, la psicopedagoga EAP donin la seva valoració sobre la intervenció i també la cap d’estudis per donar el vist-i plau.

En general la proposta d’intervenció els ha semblat adequada, i divendres iniciaré la meva primera sessió amb els alumnes de 3er d’ESO.

La meva reflexió d’avui, és sobra la importància del treball interdisciplinar en la tasca del piscopedagog. És important, que el professional de psicopedagogia, no prengui decisions de forma independent, ha de recaptar informació amb ajuda de professors i diferents agents educatius que poden estar implicats, com en alguns casos potser docents de suport, vetllados, logopedes... però a més, a l’hora de prendre les decisions sobre l’actuació, també ha de comprat amb l’opinió,  concens i col.laboració de la resta de companys així com dels responsables del centre educatiu en aquests cas.

En ocasions pot resultat difícil arribar a que tot estiguem d’acord, sobretot en casos on es canvien les rutines dels professionals, poden haver situacions de reticències, de poca col.laboració etc.. i aquí el psicopedagog té una missió important de definició de rols, de coordinació, i també desenvolupament d’habilitats socials per tal d’arribar a acords amb la finalitat de donar la millor resposta educativa als alumnes.

Disseny activitats. Funcions del psicopedagog

Bé, ja he preparat les  activitats que duré a terme amb els alumnes i també amb els pares així com disseny de les activitats d’avaluació. També he començat a donar forma al pla de prevenció que vull deixar escrit en forma de dossier de consulta per al professorat, ja que una de les funcions del psicopedagog, és assessorar al professorat i elaborar material educatiu. També elaboraré el dossier per assegurar la prospectiva del projecte desenvolupat. Una altra funció del psicopedagog és la intervenció en alumnes, per això jo desenvoluparé les sessions amb els alumnes, dins de l’acció tutorial, en les sessions on intervindria la psicopedagoga que em tutoritza.

Pel que fa al disseny de les activitats, he modificat alguna de les sessions que inicialment m’havia plantejat, ja que en funció del material consultat penso que és important donar més importància a la relació dels mitjants de comunicació com a factor d’influcència en els trastorns alimentaris. També he valorat que cal presentar les sessions als alumnes enfocades  com una intervenció dirigida ha hàbits saludables i no tant a un trastorn per no perdre l’interés dels joves. (Font: Alimentación, modelo estético fmemenino, y medios de comunicación). D’altra banda, m’ha resultat complexe planificar com avaluar si la intervenció que duré a terme assoleix els objectius plantejats, sobretot perquè es tracta d’un tema poc tangible i on els resultats es veuran reflexats a la llarga, i també perquè amb poques sessions no es poden incidir molt en l’autoestima dels joves, però bé, suposo que això forma part també de la tasca del psicpopedog. A més penso que qui veurà els resultats, són també  la resta de professionals que passen el dia a dia amb els alumnes, per això és important que el psicopedagog faci un seguiment de l’alumnat a través de la coordinació amb  la resta d’equip educatiu.

Bé, ara només em queda compartir-ho amb la tutora i la CAD, ja que és important el treball interdisciplinar dins de la funció psicopedagogia.

 

Recerca de material

Segueixo amb les pràctiques, vaig una mica diferent del calendari planejat inicialment, degut als festius, però l'objectiu d' ahir i avui i que tinc intenció de continuar demà, és la recerca i recollida d’ informació i material sobre els trastorns de l’alimentació, habilitats socials, autoestima, incidència en joves entre altres material necessari per poder conèixer la matèria i com intervenir amb els joves i les famílies.
 

A més de la recerca del material esmentat, he buscat programes ja elaborats que treballesin els trastorns alimentaris, i també he estat observant el pla d’acció tutorial del centre, ja que la meva tasca com psicopedagoga, i en aquest projecte és precisament donar suport al desenvolupament del pla d’acció tutorial i les sessions grupals sobre prevenció que realitzaré amb alumnes, es duran a terme dins de l’horari que el centre dedica a les accions tutorials. També he consultat material sobre com treballar amb les famílies. He aprofitat per demanar suport a la psicopedagogia de l’EAP, ja que ella té més contacte amb famílies dels alumnes a l’hora de tractar casos individuals. M’ha sigut força útil tot i que he de traslladar-ho a l’àmbit dels trastorns de l’alimentació i a més pensar que en realitat en el meu projecte no tinc previst un assessorament individual als pares, sinó el desenvolupament de les sessions grupals, però com a psicopedagoga he d’estar al cas de com afrontar dubtes de pares preocupats pel tema, el que m’ha portat a pensar també en la importància de dominar amb fluidessa conceptes relacionats amb els trastorns de l’alimentació.

M'està resultant útil material com per exemple apunts sobre trastorns de la conducta que puc aplicar als trastorns de l’alimentació, i sobretot de pàgines web sobre trastorns alimentació com són itacat.com. (institut trastorns alimentaris) però m’he adonat de que realment hi ha poc material sobre la prevenció dels trastorns de l’alimentació a l’aula. Existeixen molts programes que tracten la prevenció del consum de drogues o conductes sexuals de risc com Ordago, o Max a Escena, però sobre trastorns d'alimentació no. Considero que aquest tema és prou interessant i caldria que es disposes més material, de fet ara constato la decisió del desenvolupament d’aquest projecte.

Seguiré amb aquesta tasca i aprofitaré per adjuntar al blog links webs sobre material interessant relacionat amb els trastorns alimentació i el que he pogut trobar relacionat amb educació.

 

Coordinació i organització

El dia 25 de març vaig iniciar aquesta segona etapa de pràctiques, on desenvoluparé el projecte que vaig comentar a l’inici del blog. Els trastorns alimentaris en adolescents, prevenció des del centre educatiu.

L’objectiu d’aquesta primera setmana ha estat principalment la coordinació amb la tutora de pràctiques, tot i que ja vam tenir una reunió anterior. Aquest cop hem anat concretant més el projecte i em calendaritzat les accions a desenvolupar. També he realitzat una reunió de coordinació amb tutors de cicle de tercer d'ESO, que són els alumnes destinataris de l’acció. Així com la reunió de coordinació amb la CAD.  Per valorar la necessitats intervenció i acordar definitivament el pla a desenvolupar.

Ha sigut dificil poder calendaritzar tot el pràcticum, les reunions amb la tutora, quadrar els dies de reunions amb els tutors i la CAD, que a l’INS les tenen planificades els dimecres, i encara estem en procés de planificar les sessions de pares. Les sessions amb els alumnes han esta  més senzill de planificar, ja que es realitzen els divendres amb les hores de tutoria. Tan sols hi ha hagut problema amb un grup de 3er, ja que la sessió de tutoria, es solapa amb un altre grup, així que en aquest no podré intervenir,  però sí en la resta.

La rebuda del projecte per part dels tutors i de la CAD ha estat molt positiva, i això m'ha agradat i, a la vegada m'ha fet sentir més convençuda de realitzar aquest projecte. Ells comparteixin la importància i la necessitat de treballar el tema dels trasnstorns alimentaris en adolescents, i sobretot des de la  CAD i m’han donat idees sobre com enfocar les  sessions de pares, que em fan una mica de por... Ja veurem com va! 

El projecte de pràctiques. Descripció i objectius.

El projecte que tinc previst desenvolupar en el pràcticum II s'anomena:

Els trastorns alimentaris en adolescents, prevenció des del centre educatiu.

Prevenció de l’ anorèxia i bulímia al centre d’educació secundària, a través de la promoció de l’autoestima i les habilitats socials vinculades a l’alimentació.

Concretament el projecte tracta del desenvolupament d’un pla de prevenció de trastorns alimentaris, per alumnes de 3er d’ESO de l’INS Manuel de Montsuar, a través del foment de l’autoestima i el desenvolupament d’ habilitats socials, amb sessions que captin la seva atenció i siguin pròximes a la seva realitat. També es duran a terme accions de sensibilització i informació sobre els trastorns de l’alimentació a les famílies. Aquesta activitat s’inclourà dins del pla d’acció tutoria del 2on cicle de l’ESO i comptarà amb la participació i col·laboració de la comissió a l’atenció a la diversitat de l’INS així com dels tutors de 3er de l’ESO.

Els objectius ha assolir són:

Objectius generals.

• Sensibilitzar les famílies en relació amb els trastorns del comportament alimentari.
• Potenciar els aspectes de creixement personal dels infants i joves que semblen contribuir i protegir-los contra aquestes patologies
• Afavorir la detecció precoç dels trastorns a l’aula
• Fer prevenció mitjançant habilitats bàsiques de regulació emocional

Objectius específics.

• Fomentar el desenvolupament de diferents habilitats socials dels alumnes com l’autoestima, la resolució de conflictes, l’assertivitat, la resistència a la pressió de grup.
• Enfortir la personalitat dels alumnes per tal que es converteixi en un factor de protecció envers diferents conductes de risc com els trastorns alimentaris.
• Ajudar als alumnes a adquirir hàbits d’alimentació saludables
• Promoure la reflexió sobre els ideals socials de bellesa i fomentar una actitud crítica envers els models publicitaris i del món de la moda
• Treballar l’autoestima i l’autoimatge positiva dels alumnes
• Prevenir i detectar possibles trastorns de la conducta alimentària
• Informar dels recursos sanitaris de la ciutat, per tal que sàpiguen on acudir en cas de necessitar ajuda pròpia o de companys.
• Informar als pares sobre que són, com prevenir, i com detectar els trastorns alimentaris.